Vaig coincidir amb en Jordi Mitjà fa un munt d’anys. Ell era un jove creador i jo treballava com a tècnica de vídeo en un centre de creació artística de Barcelona. En aquella època, l’edició de vídeo comportava moltes i moltes hores d’espera. Entre “render i render”, recordo que xerràvem i rèiem molt. En Jordi sempre duia a sobre, no només en format audiovisual, personatges variats amb els quals trenava les seves històries, moltes d’elles o gairebé totes, lligades l’Empordà, terra feréstec i austera i, després de visionar, llargues hores de material d’arxiu d’en Jordi, per a mi, misteriosa.
El temps i les circumstàncies, com sol passar, van fer que ens separéssim. La meva relació amb l’art és purament d’espectadora, en Jordi, en canvi, ha anat creixent juntament amb la seva obra, i és aquí a Girona ciutat en la qual visc i treballo des de fa tres anys, on ens hem tornat a trobar, i on la seva obra i el seu interès per les històries i les transformacions del territori prenen una nova forma.
La transformació del Barri Vell i el canvi socioeconòmic
El Barri Vell de Girona ha experimentat una evolució impactant durant les darreres dècades, transformant-se en un espai més revalorat i sofisticat, amb un preu per metre quadrat que avui dia ronda els 3.700 €/m² i una pujada del 5,7% en el darrer any. Aquesta transformació reflecteix no només un canvi en el paisatge urbà sinó també en l’ànima cultural del barri
L’exposició Infralocus, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, fa una reflexió crítica sobre els efectes del procés de gentrificació que va començar als anys 80. La mostra explora com l’arribada de nous residents i turistes, ha modificat l’espai cultural i social del Barri Vell, un espai que abans acollia comunitats d’artistes i espais de creació independent.
Aquestes transformacions no només afecten el valor immobiliari, sinó també la vida i la cultura del barri. Abans, el Barri Vell era un escenari d’experimentació artística, d’espais de creació lliures, com el carrer dels Torrats, avui convertit en una zona d’interès turístic i comercial. Els canvis socioeconòmics reflectits en aquests preus revelen com Girona ha abraçat noves dinàmiques urbanes, tot i conservar, en gestos com la restauració del mural del carrer dels Torrats, una connexió amb el passat vibrant del barri. Aquest mural, recuperat pels artistes Pep Admetlla i Jordi Amagat, dins del context de l’exposició manté viva la memòria d’una ciutat en transformació, que intenta conservar la seva essència en un entorn cada cop més adaptat a les noves realitats urbanístiques i econòmiques. I sobretot, ens recorda que, tot i els canvis, Girona conserva arrels profundes en la creativitat i la cultura alternativa.
Girona, octubre 2024
