Sant Nacís Girona
Vaig conèixer en Miquel Garcia fa molts anys a Hangar, un centre de creació artística de Barcelona on jo treballava i on ell tenia un estudi. Des d’aleshores, la seva trajectòria s’ha mantingut fidel a una mirada crítica que es manifesta tant en la seva obra com en la seva relació amb l’espai de treball. La seva trajectòria està marcada per la recerca, la crítica social i una mirada incisiva sobre el lloc que habita. Des de projectes sobre la memòria històrica fins a reflexions sobre la gentrificació i la precarietat, el seu treball posa el dit a la nafra en qüestions que sovint passen desapercebudes. En aquesta conversa, parlem del seu procés, dels reptes d’un artista sense taller fix i del paper de l’art com a eina crítica.
Com descriuries el teu estudi?
La meva zona de treball és la que no tinc. Durant molts anys he disposat de diferents estudis i tallers, espais multidisciplinaris on podia emmagatzemar tot el material que faig servir per a la meva producció. Però actualment el meu estudi és nòmada: treballo molt a la biblioteca, faig recerca i, quan necessito un espai concret per produir, busco un taller temporal. Ara mateix, per exemple, estic a l’associació cultural La Volta, al barri de Sant Narcís de Girona, on he llogat un espai durant un mes per desenvolupar un projecte de joieria.
L’estudi ha canviat la manera com treballes o enfoques la teva obra?
Totalment. Ja no tinc un estudi fix, i això m’ha obligat a adaptar-me i a fer projectes puntuals segons l’espai de què disposo. Si tinc un taller, puc treballar de manera més plàstica i extensa; si no, em centro en la part conceptual, la recerca i els aspectes visuals. Aquesta condició mòbil ha afectat la manera com planifico la meva producció.
Quins són els elements o objectes del teu estudi que consideres essencials per a la teva feina?
Sempre porto amb mi la documentació del projecte en el qual treballo i algunes eines essencials. Un objecte important per a mi és una publicitat de pastilles Andreu dels anys vint, que em va regalar el meu pare. És una mena de mapamundi amb fusos horaris que em recorda qui soc, d’on vinc i la connexió amb el món.
Et sents influenciat per l’espai físic de l’estudi quan estàs creant?
Molt. L’espai determina el tipus d’obra que faig. Si tinc un taller gran, em permet treballar amb pintura i escultura; si no, em centro en la recerca i en projectes més conceptuals. Ara, per exemple, vull iniciar un projecte d’escultura, però necessito un espai adequat i encara no l’he trobat.
Com organitzes el teu temps a l’estudi? Tens alguna rutina especial?
Intento organitzar-me, però el temps administratiu i de gestió que tenim avui en dia els artistes visuals ho complica. Quan treballo, silencio el telèfon i evito mirar correus electrònics. A la biblioteca, aquesta concentració és més evident. Quan faig joieria, escolto música i em centro plenament en la creació.
Com et sents afectat per l’entorn on està situat el teu estudi?
Ara mateix soc a La Volta, un espai que ja coneixia d’altres residències. Tot i que el barri no ha influenciat directament aquest projecte concret, el meu treball actual tracta sobre els bombardejos de la Guerra Civil a Girona, així que la ciutat sempre acaba sent present en la meva obra.
Com influencien els elements locals (cultura, paisatge, comunitat) en la teva obra?
La cultura i la història de cada lloc influeixen en la meva feina. Ara mateix estic treballant en un projecte vinculat a la memòria històrica de Girona, i sempre hi ha un diàleg amb el territori i la seva gent.
Hi ha algun aspecte de la ciutat/poble/entorn que trobis particularment inspirador per al teu treball?
Girona és una ciutat amb molta sensibilitat per l’art i la cultura, però pateix una manca d’espais de producció artística. Hi ha bones programacions culturals i formatives, però falta un centre de creació com Hangar a Barcelona. Aquesta realitat m’ha fet reflexionar molt sobre la importància de tenir infraestructures per als artistes.
Creus que la teva obra seria diferent si estiguessis en un altre lloc?
Segurament. L’espai disponible i la cultura local condicionen molt el tipus d’obra que puc fer. Al Brasil, per exemple, vaig tenir un estudi a “Casa das Caldeiras” durant un any i allà el meu treball va prendre un enfocament diferent. Si tingués un espai fix, podria treballar amb altres materials i formats.
Com et connectes amb la comunitat artística o cultural del lloc on treballes?
Conec gent de La Volta i altres espais artístics. Sempre és interessant intercanviar idees amb altres artistes i creadors. La interacció amb la comunitat sempre enriqueix la meva feina.
El lloc on vius ofereix oportunitats o reptes específics per a un artista?
Girona té una comunitat artística viva, però l’absència d’espais de producció és un gran repte. A més, la ciutat ha patit un procés de gentrificació peculiar, impulsat en gran part pel boom del ciclisme. Aquest fenomen ha transformat el Barri Vell en un espai altament revalorat, amb restaurants, botigues i fins i tot habitatges especialment orientats als ciclistes. Aquesta nova dinàmica econòmica ha estat percebuda inicialment com una oportunitat, però ha acabat generant problemes com l’augment del cost de vida i la saturació dels espais públics. Ara mateix, la ciutat viu una polarització entre qui defensa aquest model i qui alerta de les seves conseqüències. En paral·lel, molts artistes gironins han decidit establir-se fora de la ciutat, aprofitant la proximitat de pobles amb gran càrrega simbòlica com Empúries, Rupià o la Bisbal, on s’estan impulsant projectes de revitalització artística. Així, mentre Girona lluita amb la seva pròpia transformació, el seu entorn continua sent un pol d’atracció per a la creació artística i el diàleg amb el territori.
El barri de Sant Narcís, situat a l’oest de Girona, és conegut per la seva rica història, l’arquitectura singular de les seves “cases barates” i una vibrant vida comunitària que es manifesta especialment al voltant de la plaça de l’Assumpció. Situat a tocar de l’estació i del centre, combina l’encant de la seva arquitectura històrica amb una comunitat activa i un ritme de vida que encara conserva l’essència d’un barri autèntic. El que el converteix en una de les millors opcions per aquells que volen escapar dels preus prohibitius al centre o a zones més cotitzades de la ciutat.
Les emblemàtiques cases de Sant Narcís: història i encant
Després de les inundacions de 1940, es va iniciar la construcció de 400 habitatges coneguts com a “cases barates” o “cases jardí” per allotjar les famílies afectades. Aquestes cases unifamiliars, dissenyades amb un petit jardí, reflecteixen la influència del moviment de ciutat jardí promogut per l’arquitecte Ignasi Bosch. Aquesta arquitectura única ha contribuït a forjar una identitat pròpia i un fort sentiment de comunitat entre els residents. . Passejar pels seus carrers és trobar un ambient acollidor, amb veïns que han viscut aquí tota la vida i nous residents que aprecien aquest equilibri entre història i comoditat.
Un barri amb vida: la plaça de l’Assumpció, La Volta i la comunitat activa
El cor de Sant Narcís batega a la plaça de l’Assumpció, un espai que sempre està ple de vida. Aquí s’hi organitzen festes, mercats, trobades veïnals i concerts, mantenint una forta tradició de vida comunitària. Un dels exemples més destacats és La Volta, un projecte que dona vida a tallers d’artistes i artesans i que ha transformat la plaça en un referent cultural a Girona. Això fa que Sant Narcís sigui un barri amb una ànima creativa i dinàmica, on sempre hi ha alguna cosa per descobrir.
El barri de Sant Narcís, situat a Girona, ha experimentat un creixement notable en el seu mercat immobiliari en els darrers anys. Aquest barri combina una ubicació estratègica amb una àmplia oferta de serveis, fet que el converteix en una opció atractiva tant per a famílies com per a professionals que busquen establir la seva residència a la ciutat.
Segons dades de SpainHouses.net, al setembre de 2024, el preu mitjà per metre quadrat a Sant Narcís era de 2.300 €, amb un preu mitjà per habitatge de 207.000 €. spainhouses.net
Aquesta xifra és inferior a la mitjana de la ciutat de Girona, on el preu del metre quadrat se situa en 2.629 €, segons dades de Fotocasa de juliol de 2023. diaridegirona.cat
A més, Sant Narcís destaca com una de les zones més assequibles de Girona per a l’adquisició d’habitatges de segona mà. Segons Fotocasa, el preu per metre quadrat en aquest barri és de 1.911 €, un 18,8% per sota de la mitjana nacional. elconfidencial.com
La combinació de preus competitius i una ubicació privilegiada fa que Sant Narcís sigui una opció atractiva.
Per què Sant Narcís?
Si el que busques és un barri amb personalitat, on puguis formar part d’una comunitat autèntica i gaudir d’un estil de vida relaxat, però connectat amb Girona, Sant Narcís és, sens dubte, una opció a tenir molt en compte. Comprar aquí significa invertir en una forma de vida més humana, més pròxima i més assequible.
Si estàs interessat en adquirir o vendre un immoble a Sant Narcís, no dubtis a contactar amb mi. Et puc ajudar a trobar la millor opció segons les teves necessitats.
Si alguna vegada t’has perdut navegant per portals immobiliaris, sigui per curiositat o necessitat, probablement has experimentat la monotonia de desplaçar-te per un mar de propietats que no aconsegueixen captar l’atenció: fotografies mal il·luminades, espais atapeïts d’objectes personals, cuines desbordades d’estris i, fins i tot, la selfie accidental de l’agent immobiliari reflectida al mirall del bany
El Barri Vell de Girona ha viscut una transformació impactant, convertint-se en un espai revalorat i sofisticat. L’exposició Infralocus, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, ofereix una mirada crítica sobre els efectes de la gentrificació, explorant com l’arribada de nous residents i turistes ha canviat la vida cultural del barri. Abans un escenari d’experimentació artística, el carrer dels Torrats ara és un símbol d’aquesta evolució.